13. El poder polític: formes de legitimació

13. El poder polític: formes de legitimació

El poder: és la capacitat de fer alguna cosa,la facultat de fer que alguna cosa merament possible passi a ser real, també però vol dir la capacitat d’imposar-se a uns altres

-En la recerca del poder es vol aconseguir el domini a favor teu per part d’altres persones

-El poder també es pot convertir en una obsessió i es pot tornar perillós

Els mecanismes del poder

-Castigar :la por és un dels grans motors de l’obediència i la submissió

-Premiar: plaer, acceptació, reconeixement, podríem dir que es el contrari que castigar

-Alterar les creences, els sentiments i els desitjos:seducció, la persuasió engany... els grans líders politics n’han fet ús al llarg dels anys

-Limitar les possibilitats d’acció dels altres: si una marca abaixa els preus obliga també a els seus competidors a baixar els preus. Segons diu Niklas Luhmann el poder es la reducció de la informació que arriba a el súbdit.

--Poder Personal:el que una persona aconsegueix per les seves capacitat personals

--Poder posicional: o rep per la situació de la família o estructura laboral

Funcions del poder polític

-L’objectiu es assolir i adoptar decisions

-assegurar la seguretat física i benestar material

-l’estat com a element de poder polític

El poder Sobirà

Sobirà fa referència al poder que té la capacitat d’ordenar i legislar

Podem dir que l’estat també es sobirà quan té el poder legislador suprem

Governants i governats

-Els règims politics son diferents formes d’exercir el poder a través de l’estat

-Els governants són els que exerceixen el poder i els governats són governats, són el poble, els ciutadans

Formes clàssiques de poder:

-Teocràcia: molt comú durant la antiguitat, l’edat mitjana, tot el poder prové d’alguna instancia divina en aquest cas Déu, aquest aspecte diví fa respectar les lleis

-Aristocràcia:els millors han de governar, fa pensar que qui son els millors, els de família més noble, els savis...

-Monarquia: forma de govern en la qual la direcció de l’estat es transmet per herència

Poden ser :

Absolutes: cap llei no limita el poder del sobirà

constitucionals : em la col·laboració del parlament

parlamentaries: el monarca té funcions simbòliques

-República:el cap de l’estat es un president escollit per votació que pot ser directe o per el parlament

-Règims politics actuals.

Règim democràtic:

es basen en el dret dels ciutadans a decidir qui els governa i a participar en la vida pública

Regim dictatorials:

Situen l’estat per damunt dels ciutadans i reprimeixen les resistències

Monarquia tradicional absoluta: el rei i la noblesa exerceix-ne el poder absolut

Dictadura dirigida per un sol partit polític: un líder carismàtic o un petit grup de líders(Alemanya nazi, comunisme...)

Dictadures militars:dirigides per oficials de l’exèrcit, em el suport a vegades de un partit dominant

Règims mixtos o híbrids: combinen elements democràtics i elements dictatorials

La força i l'autoritat

Tant un com l'altre són bàsics per el poder polític.

- Força.

És aquell poder d'establir un control, de dominar sobre algú (en el cas de política sobre la societat).

- Autoritat.

Raó o fonament que pot justificar aquesta força anomenada anteriorment.

L'autoritat serveix per legitimar i justificar racionalment el poder polític i qui l'exerceix.

El poder però, s'entén com a necessari per regular la convivència humana, però també es percep com una forma de control i de força.

Degut això s'han de plantejar les formes de legitimació.

Max Weber classifica la legitimació com el poder polític el qual pot assumir tres formes diferents però depèn com es poden combinar.

- L. Tradicional.

Es considera que un poder és legitim quan es justifica recorrent a una tradició. Es a dir, es basa em la creença de la validesa del que sempre ha existit.

- L. Carismàtica.

Es troba en les característiques personals i extraordinàries que té un governant.

Resulta d'una forma de legitimitat poc estable , ja que resulta difícil de trobar continuïtat a las idees una vegada desapareguts de la política. (Hitler o Castro, etc, es basa en les lleis de governadors les quals ningú les vol imposar ni les volen veure imposades).

- L. Legal.

Validesa de les lleis i justificació racional. Aquesta és la característica de la política actual (moderna).

Aquest poder es basa amb algunes regles i procediments.

Les democràcies es basen en la L. Legal. En elles té dues dimensions:

- Legitimitat d'origen.

Accés al poder mitjançant les eleccions generals.

- Legitimitat en l'exercici del poder.

Manteniment del poder a partir de la justícia i les lleis vigents.

Degut a problemes d'identificació entre legal i legitim s'han aplicat tres teories:

- Teoria d'identificació de legitimitat amb eficàcia.

Mesures o lleis, justificades si els resultats coincideixen amb les preocupacions i demandes dels ciutadans (les quals els governants es veuen obligats a prendre).

Legitimitat no pot descansar únicament en l'eficàcia.

- Teoria que basa la legitimitat amb diverses formes de participació dels ciutadans en les decisions polítiques.

“Eleccions, assemblees, sindicats, etc”

Aquesta participació pot aportar eficàcia i rapidesa al sistema,.

- Teoria la qual identifica la legitimitat en lla lleialtat als valors democràtics.

Demana una educació cívica molt sòlida. Es creu que la democràcia és el millor sistema.

L'Obediència

La Revolució:

És una resposta molt contundent per la que intenten aconseguir el control del poder, amb l'objectiu d'establir noves lleis morals i materials.

N'hi hagut de profitoses i de terribles, però normalment fan referència a un abans.

Kant, creia que mai no hi ha raó suficient per desobeir la llei, perquè això duia a l'anarquia.

Per altre banda, els jurídics teòlegs defensaven que una política injusta no tenia legitimitat per exigir obediència.

Suarez, va imposar la desobediència com a deure.

La Desobediència Civil:

Grup de comportaments que tenen en comú desobeir la política per motius ideològics, ètics, polítics...

Es tracte d'un acte públic, conscient i polític, contrari a la llei, no violent, comès amb el propòsit d'ocasionar un canvi en la llei o en el govern.

Se sol considerar que no te un canvi radical al sistema, sinó la solució d'una injustícia.

L'Abús De Poder:

Es tracta d'un interes d'un sistema el qual protegeixi els ciutadans de possibles abusos al govern.

S'hi troben diversos recursos per evitar-ho:

- Recórrer a un sistema constitucional.

L'estat es basa en la divisió de poders els quals es controlen i s'equilibren mútuament (es tracta d'evitar la concentració de poder, com l'abús per alguna institució), i també es basa en l'elaboració d'una constitució (controls mutus entre les institucions) amb el que volen aconseguir un equilibri en el poder.

- Evitar la tirania de les majories.

Prové dels ciutadans (anomenat poder de les majories).

Les democràcies intenten solucionar aquest perill mitjançant l'educació, la formació, la informació, procurant elevar el nivell intel·lectual... També ho intenten creant sistemes els quals permetin la participació de les propostes o idees de les minories.

- Lluitar contra la corrupció política.

Ús il·legal d'una posició de poder per proporcionar beneficis a individus, grups (abusant de la confiança que se l'hi ha establert).

Les causes d'aquest abús hi és de dos formes:

- Asimetria i manca d'homogeneïtat en la societat civil:

Això en diem a una societat la qual te certs conflictes, diferencies de pensament social, això crea concentracions entre els d'una classe social afavorida, amb el que abusen de tal situació.

- Falta de transparència política en l'accés al poder:

Quan en un poder hi hagut escassetat de transparència, resulta impossible, establir controls.

La solució als abusos està en establir unes institucions democràtiques fortes, tot i que es garanteix també una ciutadania activa i ben informada.